Arxiu de la categoria ‘Sense categoria’
Noam Chomsky y las 10 Estrategias de Manipulación Mediática

1. La estrategia de la distracción
El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes.
La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. “Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.
2. Crear problemas y después ofrecer soluciones
Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.
3. La estrategia de la gradualidad
Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas (neoliberalismo) fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.
4. La estrategia de diferir
Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.
5. Dirigirse al público como criaturas de poca edad
La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad (ver “Armas silenciosas para guerras tranquilas”)”.
6. Utilizar el aspecto emocional mucho más que la reflexión
Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido critico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…
7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad
Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control y su esclavitud. “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores (ver ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.
8. Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad
Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto…
9. Reforzar la autoculpabilidad
Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción. Y, sin acción, no hay revolución!
10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen
En el transcurso de los últimos 50 años, los avances acelerados de la ciencia han generado una creciente brecha entre los conocimientos del público y aquellos poseídas y utilizados por las elites dominantes. Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayoría de los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos.
“Reproducid esta información, nueve de cada diez amigos vuestros la estarán esperando.”
23/12/2011 19:00 – 20:00 Plaça Llibertat – Plaça Prim – Plaça Mercadal
Performance del Consumisme (Versió Nadal)
El Consumisme
Per entendre el consumisme hem de ser conscients de moltes altres coses.
La població mundial s’ha multiplicat per 6 en dos segles. Dels 1.000 milions de persones a l’any 1800, als 6.000 milions l’any 2000. Però, tan sols 11 anys després, al 2011, any en que encara estem, la població mundial ha assolit els 7000 milions d’habitants, és a dir, el mateix volum que hi havia a la Terra fa 211 anys a l’any 1800.
Tot i havent-hi una prohibició internacional de les exportacions de material tòxic o perillós, la major part dels nostres residus electrònics són exportats a països en vies de desenvolupament. La major part dels residus electrònics d’EEUU acaben la seva vida a Xina, Índia, Vietnam o a països emergents africans com Ghana i Nigèria.
Ganha, a l’Àfrica central, és el verteder digital d’una infinitat de productes espatllats provinents dels països consumistes del primer mon. Marques com Apple, IBM, Ikea o Zara es basen en un estil de vida que busca el canvi constant, redecorar les nostres vides cada any, renovar l’armari cada temporada a preus més o menys assequibles a qualitats inferiors sempre per a l’estimulació del consum.
I es que com va dir l’actual president de Philips, nét d’un dels creadors del càrter del anys 20 sobre l’obsolescencia programada l’actual responsable del disseny d’una bombeta de 25 anys de durada: “No hi ha un mon ecològic i un altre de negocis, aquests dos mons són el mateix”
El missatge que volem transmetre no es per tant abolir el consum, sinó el que fa del consum irresponsable el consumisme i la conseqüent filosofia qualitativa de desvaratament humà i destrucció sistemàtica dels recursos naturals.
Per un consum responsable, des de el moviment 15 M de Reus.
Salut!!!
Ateneu Llibertari Alomà
28, 29 i 30 d’Octubre: Taller de Teatre de l’oprimit
15-O: Jornada internacional de lluita > Les nostres vides o els seus beneficis
Posted: 11 octubre 2011 in Sense categoriaActes a Reus:
- Dijous 13 d’octubre
Performance anticapitalista
19 h. Plaça Llibertat, recorregut pels carrers del centre
- Dissabte 15 d’octubre
Passem de la indignació a l’acció
11 h. Trobada al Punt d’Informació 15-M (c/Sant Joan)
Manifestació “Unides per un canvi global”
18 h. Sortida des del Punt d’Informació 15-M (c/Sant Joan)
Convoca: Assemblea Popular de Reus
Cridem a mobilitzar-nos pel repartiment del treball i de la riquesa i en defensa dels serveis públics i els drets socials, des de la perspectiva d’un canvi radical del sistema econòmic:
1- Defensa dels serveis públics (ensenyament, sanitat, serveis socials, transports,…) i oposició a les retallades, les privatitzacions i externalitzacions.
2- No pagar el deute i que la banca i els sectors estratègics siguin un sector públic.
3- Derogació de les reformes laborals i de les pensions que han retallat drets.
4- Redistribució de la riquesa i repartiment del treball, per a crear ocupació digna per a tots, i mentrestant garantir un ingrés adequat a totes les persones desocupades.
5- Paralitzar els desnonaments i garantir l’habitatge de lloguer a preus accessibles per a tots i totes.
Pels nostres drets socials i laborals.
Pel futur del planeta.
Per una democràcia real i participativa.
Fem sentir la nostra veu contra els poders polítics, econòmics i financers.
La lluita està en el carrer, en defensa dels nostres drets.
Assemblea Popular de Reus
Vídeo 15 d’octubre de 2011, Jornada de Mobilització internacional «Unides per un canvi global: United for global change»
http://www.youtube.com/watch?v=4y3X2VFruLM&feature=player_embedded
Mapa internacional de convocatòries:
http://convocatorias.democraciarealya.es/?id_plan=3
Web 15 d’octubre: Units per un canvi global
http://15o.democraciarealya.es/index.php?lang=ca
29-S
La lluita és al carrer.
Cap a la Vaga General.
Contra les retallades laborals i socials, defensem els nostres drets
Ara fa un any es va portar a terme una vaga general contra la reforma laboral i amb l’objectiu d’aturar les mesures neoliberals que dictaven les institucions capitalistes, i que tant el govern espanyol com el català, amb el suport dels respectius parlaments, aplicaven submissament. Aquestes mesures van ser un atac més als drets de tots els treballadors i treballadores, generant més riquesa als qui han provocat la “crisi”, la banca, el capital financer i la patronal. Ara, un any després, estem encara pitjor: més atur, més retallades en sanitat, educació i serveis socials, més precarietat, més pobresa, més exclusió social, més desnonaments,… mentre es mantenen els privilegis de banquers, polítics, empresaris i els sectors socials més adinerats.
Amb l’aprofundiment de les retallades, reformes i atacs contra els i les treballadores al llarg dels últims mesos, que contrasta amb la manca de voluntat de donar una resposta real i necessària a aquests atacs per part del sindicalisme institucionalitzat, ens reafirmem en el convenciment que ha arribat el moment de sortir junts al carrer a dir prou!, posant en marxa el procés cap a una vaga general amb capacitat de d’enfrontar-nos a l’actual ofensiva capitalista i avançar en la conquesta de nous drets socials.
Per això cridem a una jornada de mobilització per aquest 29 setembre sota el lema “La lluita és al carrer – Cap ala Vaga General” a la qual convidem de manera oberta a participar a totes aquelles organitzacions, col.lectius i moviments socials que vulguin fer seva aquesta convocatòria trencant amb la política de pacte social i desmobilització de CCOO i UGT, i mobilitzant-nos amb a qui des de les places i les assemblees populars reclamen una democràcia real.
La jornada del 29-S és el primer pas d’un calendari de mobilitzacions que tindrà la seva continuïtat en la jornada internacional de lluita del 15 d’octubre, en la qual tenim previst participar organitzant una manifestació a Reus, i en les mobilitzacions que s’estan preparant per al mes de novembre, amb la finalitat de centrar la lluita en les reivindicacions del repartiment del treball i de la riquesa i en la defensa dels serveis públics i els drets socials, des de la perspectiva d’un canvi radical del sistema econòmic. Donem suport així mateix a les mobilitzacions en defensa de l’educació, sanitat i d’altres serveis públics que s’estan convocant per tota Catalunya.
Considerem imprescindible que la mobilització sigui continuada i sostinguda en el temps per a exigir junts i el més unitàriament el següent:
1- Defensa dels serveis públics (ensenyament, sanitat, transports,…) i la nostra oposició a les retallades, les privatitzacions i externalitzacions.
2- No pagar el deute i que la banca i els sectors estratègics siguin un sector públic.
3- Derogació de les reformes laborals i de les pensions que han retallat drets.
4- Redistribució de la riquesa i repartiment del treball, per a crear ocupació digna per a tots i mentrestant garantir un ingrés adequat a totes les persones desocupades.
5- Paralitzar els desnonaments i garantir l’habitatge de lloguer a preus accessibles per a tots i totes.
La lluita està en el carrer i en els llocs de treball, en defensa dels nostres drets.
Assemblea Popular de Reus
El full deu ser impres en paisatge (apaisat) sino sortirà tallat, no ampliar.
Descarregar 1 per cada full A4
Descarregar 2 per cada full A4
Descarregar 7 per cada full A4
Son etiquetes per llaunes de tonyina petites, de les que van de tres en tres.
Bruno
¿Por nuestra salud? La privatización de los servicios sanitarios (libro)
Posted: 9 agost 2011 in Sense categoriaAlgunxs compañerxs nos solicitan informacion sobre el libro “¿Por nuestra salud? La privatización de los servicios sanitarios” (John Lister, Mark Hellowell y Allyson M. Pollock, UNISON, Delia Álvarez Edo, Juan Benedito, Ramón Serna y Juan Antonio Gómez Liébana). CAS-Madrid (comp.). Editorial Traficantes de Sueños.
Dado que creemos esta agotado y disponemos de el en formato pdf, os lo adjuntamos por si os es util.
Hay articulos sobre Catalunya, Pais Valencia y Madrid.
Por nuestra Salud!
Reaccions de la premsa a la Marxa funebre per la Sanitat + vídeo.
Posted: 6 agost 2011 in Sense categoriaUna marxa funerària per la sanitat a Reus
L’Acampada Reus organitza una explícita comitiva d’enterrament
¡ASÍ NO QUEREMOS QUE VENGAS! Visita del papa a Madrid, JMJ 2011
Posted: 6 agost 2011 in Sense categoria¡ASÍ NO QUEREMOS QUE VENGAS!
Visita del papa a Madrid, JMJ 2011
Iglesia de Base de Madrid
Redes Cristianas
1. Presentación
La celebración en Madrid en agosto de 2011 de la Jornada Mundial de la
Juventud (JMJ), con la presencia del papa Benedicto XVI, ha iniciado desde hace
unos meses el proceso de preparación de un evento masivo y de gran impacto
mediático. La información que se va conociendo a través de los medios de
comunicación y de la página web de la Jornada referente a lo que se está
planificando y, sobre todo, a la financiación y al origen de los recursos que se van
a emplear, llevan a reflexiones e interrogantes que muchas personas y grupos ya
se están haciendo y que serán más frecuentes conforme se acerque la fecha.






