BENESTAR SOCIAL
AJUNTAMENT DE REUS
REF.: BASES PER A LA CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA ALS MENJADORS DE LES ESCOLES I INSTITUTS ESCOLA DE TITULARITAT PÚBLICA EN LES ETAPES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.
A L’AJUNTAMENT DE REUS
DIEM:
- Que l’ASSEMBLEA POPULAR DE REUS ha tingut coneixement que la Junta de Govern Local d’aquest AJUNTAMENT va aprovar el dia 4 de juliol de 2011 les BASES PER A LA CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA ALS MENJADORS DE LES ESCOLES I INSTITUTS ESCOLA DE TITULARITAT PÚBLICA EN LES ETAPES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA que seran d’aplicació en el proper curs escolar 2011 – 2012.
- Que en dites BASES, s’estableixen com a previs per poder sol·licitar la subvenció els següents requisits:
- El progenitor que sol·liciti la subvenció ha d’estar empadronat a Reus amb una antiguitat mínima de dos anys, a comptar de la data d’aprovació de la corresponent convocatòria.
- Que els dos progenitors de l’alumne treballin fora de la llar. En cas de famílies monoparentals, haurà de treballar l’únic progenitor.
- Que segons va explicar la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, en roda de premsa i com va sortir publicat a diversos mitjans de comunicació, es recuperarà el sistema de copagament: la subvenció serà de 5 € per als sol·licitants amb una renda familiar inferior a 7.967,73 € i de 2 € per als sol·licitants amb una renda familiar que oscil·li entre els 7.967,73 i els 8.769,30 €.
- Que en les mateixes declaracions, la regidora Montserrat Vilella va dir que la necessitat d’haver estat empadronat, al menys un dels progenitors, un mínim de dos anys és per afavorir les persones que viuen a la ciutat i evitar “un efecte crida”.
- Que en base al contingut de l’article 24.1 de l’Estatut de Catalunya, de l’article 13.2 de la Ley Orgànica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, de la dels articles 25 i 49 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de Règim Jurídic i de Procediment de les Administracions Públiques de Catalunya, els articles 5.b, 6.2, 14.1 de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre de Serveis Socials i l’article33.3 de la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de Suport a les Famílies, per el present escrit formulem, per considerar-les necessàries, les següents
AL·LEGACIONS
PRIMERA.- L’article 24.1 de l’Estatut de Catalunya diu: “Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis.” Les BASES PER A LA CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA ALS MENJADORS DE LES ESCOLES I INSTITUTS ESCOLA DE TITULARITAT PÚBLICA EN LES ETAPES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA, vulneren aquest principi d’igualtat, en exigir com a requisit per poder sol·licitar la subvenció haver estat empadronat a Reus per un període mínim de 2 anys. Aquest requisit no s’exigeix a altres indrets de Catalunya i, per tant, es crea una evident discriminació pel fet de ser ciutadà de Reus.
Així mateix, la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, diu en el seu article 5.b, com a principi rector del sistema públic de serveis socials: “Igualtat: S’ha de poder accedir als serveis socials i s’han de poder utilitzar sense cap mena de discriminació arbitrària per raó de les circumstàncies personals, de gènere, socials o territorials.”, entenem que el requisit esmentat és, precisament, una discriminació arbitrària per raó de territorialitat (i també de circumstàncies personals, però aquest aspecte ja l’argumentarem més endavant).
A més, en el seu article 6.2, diu: “Són titulars del dret a accedir al sistema públic de serveis socials els ciutadans dels estats membres de la Unió Europea empadronats en un municipi de Catalunya”, sense fer cap referència a un període mínim d’empadronament. I segueix l’article 6.2: “Poden accedir al sistema públic de serveis socials les persones que no compleixen la condició que fixa l’apartat 2 si es troben en estat de necessitat personal bàsica, d’acord amb el que estableix la legislació en matèria d’estrangeria.”
En aquest sentit, la Ley Orgànica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, diu en el seu article 14.2: “Los extranjeros residentes tienen derecho a los servicios y a las prestaciones sociales, tanto a las generales y básicas como a las específicas, en las mismas condiciones que los españoles.”
Per tant, hem de concloure que totes les persones empadronades en un municipi de Catalunya tenen dret a sol·licitar una subvenció considerada un servei social, independentment del temps que portin empadronades en aquest municipi. A més, recordem que la Llei 12/2007 de Serveis Socials, defineix en el seu article 14.1: “El sistema públic de se serveis socials funciona de manera integrada i coordinada en xarxa, d’acord amb el marc normatiu comú que regula les activitats de serveis socials”. Creiem que el marc normatiu comú és molt clar en el sentit que no es poden vulnerar els principis d’igualtat i no discriminació no tan sols en l’accés a una subvenció de caràcter social (que l’administració local i els seus tècnics ja resoldran en el seu moment si el ciutadà hi té dret), sinó també en el dret a sol·licitar i argumentar la sol·licitud pel fet de ser ciutadà de Reus.
SEGONA.: La Llei 18/2003, de 4 de juliol, de Suport a les Famílies, en el seu article 33.3 diu: “Les administracions públiques de Catalunya han de promoure ajuts en concepte de menjador escolar en funció del nivell d’ingressos i del nombre de membres de la família”. El requisit per a poder sol·licitar la subvenció que exigeix que els dos progenitors de l’alumne treballin fora de la llar i que, en cas de famílies monoparentals, hagi de treballar l’únic progenitor, pot entrar en col·lisió amb aquest article, possiblement en molts casos, tenint en compte l’actual context de crisi econòmica i la precarietat laboral a la qual estan sotmeses moltes persones. En ocasions, aquesta precarietat passa per relacions laborals que no consten en situació d’alta a la Seguretat Social, sobretot en el col·lectiu de dones treballadores de la llar i cuidadores de gent gran en situació de dependència. D’altra banda, no es té en compte el nombre de membres de la unitat familiar: tenir cura de molts fills o de persones en situació de dependència no és només donar-los-hi dinar, implica moltes altres feines que, pel que sembla, segueixen sense ser valorades com a “treball” , per moltes hores que s’hi dediquin. També cal tenir en compte que el fet que en el termini que es fixi per demanar la subvenció, una persona pot estar desocupada, però estar buscant feina activament i tenir-ne o no durant el curs escolar.
TERCERA.- El SMI fixat per l’any 2011 és de 641,40 € mensuals, és a dir 7.696,80 € anuals. Si el que va dir la regidora Montserrat Vilella als mitjans de comunicació és cert, vol dir que per rebre la subvenció de 5 €, cadascun dels dos progenitors haurien de tenir un salari de la meitat del SMI (320,70 €): treballant a mitja jornada tot l’any, o treballant 6 mesos a jornada completa. Ens sembla que una unitat de convivència amb aquests ingressos tindria serioses dificultats per fer front a les seves necessitats bàsiques (tot i que, en el context actual, de segur hi ha unitats de convivència amb ingressos encara més baixos o sense cap ingrés), i ens trobaríem davant de casos de risc d’exclusió social que requeririen per part de la Regidoria de Benestar Social altres intervencions per assegurar el dret d’aquestes unitats a una vida digna i garantir-ne les necessitats pròpies de la subsistència.
CUARTA.- Les reformes que s’han produït recentment en la legislació laboral insten a la mobilitat de les persones treballadores, així com la dificultat per trobar un lloc de treball. Si un o més membres d’una unitat de convivència tenen la possibilitat de treballar i viure a la nostra ciutat (procedeixin d’on procedeixin), s’ha de considerar que hi han vingut per “l’efecte crida” que suposa l’ajut per menjador escolar dels seus fills o filles? En cas que una persona de Reus ( o que ha viscut a Reus durant un temps), se’n vagi a treballar a una altra ciutat i s’hi empadrona (per exemple, per escolaritzar-hi els seus fills o filles), en tornar a Reus i empadronar-se, haurà d’esperar dos anys per a poder sol·licitar l’ajut de menjador escolar?
Per tot el que s’ha exposat,
SOL·LICITEM
- Que es tingui per presentat el present escrit d’al·legacions a les BASES PER A LA CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA ALS MENJADORS DE LES ESCOLES I INSTITUTS ESCOLA DE TITULARITAT PÚBLICA EN LES ETAPES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.
- Que s’eliminin de dites Bases els següents requisits:
-
“El progenitor que sol·liciti la subvenció ha d’estar empadronat a Reus amb una antiguitat mínima de dos anys, a comptar de la data d’aprovació de la corresponent convocatòria”.
-
“Que els dos progenitors treballin fora de la llar. En cas de famílies monoparentals, haurà de treballar l’únic progenitor”.
- Que la Regidora de Benestar Social aclareixi quins són els barems de la unitat de convivència per tenir accés a les subvencions per menjador escolar.
- Que la Regidora de Benestar Social aclareixi quines són les persones que es vol evitar que vinguin a viure a Reus quan es refereix a “l’efecte crida” que poden suposar les subvencions per menjadors escolars.
- Que la Regidora de Benestar Social aclareixi quines són les persones que es poden considerar ciutadans de Reus: Les que hi viuen des de fa més de dos anys però han vingut d’altres pobles o ciutats de Catalunya, de l’Estat espanyol, de la Unió Europea o de fora de la Unió Europea? Les que han vingut d’altres pobles o ciutats de Catalunya, de l’Estat espanyol, de la Unió Europea o de fora de la Unió Europea, però fa menys de dos anys que hi viuen? Les que han nascut a Reus, però han viscut a altres pobles, ciutats o països i hi han tornat fa menys de dos anys? Les que no han nascut a Reus, però hi ha viscut més de dos anys, se’n han anat a viure a altres pobles, ciutats o països i han tornat fa menys de dos anys? Les que no han nascut a Reus, però hi ha viscut més de dos anys, se’n han anat a viure a altres pobles, ciutats o països i han tornat fa més de dos anys?
- Que qualsevol persona d’una unitat de convivència pugui presentar una sol·licitud de subvenció per a menjador escolar argumentant i documentant els motius de la sol·licitud, tal com reconeix la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de Règim Jurídic i de Procediment de les Administracions Públiques de Catalunya en els seu article 25 en referir-se al Dret a la presentació de sol·licituds, comunicacions i altres documents i en el seu article 49 en quan al contingut de la sol·licitud.
- Que es faci públic quantes sol·licituds s’han denegat i per quins motius.
Reus, a 29 de juliol de 2011
